Vic d'Erasmus per Praga

7º Crònica: Nation 2 Nation

2008-11-21T05:51:00.000-08:00

A Praga cada dia de la setmana es pot sortir de festa. Un cop a la setmana s'organitza el "Nation2Nation", que és una festa d'Erasmus i que cada cop es fa en un local diferent. Aquesta vegada va tocar al Club Kamikaze i va estar molt bé. Aquest local es troba en una de les illes que hi han pel riu. Queda una mica lluny però val la pena anar-hi.

Com a la crònica anterior, aquesta vegada he tornat a fer un video per ensenyar-vos les fotos. Parlen per si soles xD Espero que us agradi.

De moment tot va bé per aquí, el projecte va tirant endavant, encara que de moment queda molt per fer. Aquest dimarts ja vaig tenir la primera pràctica al reactor. Quina emoció!!!! Quan pugui us penjo fotos del reactor perquè el veieu.

Una abraçada a tothom.

6º Crònica: Primer viedo recopilatori

2008-10-21T03:19:00.000-07:00

Doncs fa temps que no escric res, però us penjo un video resum que he fet sobre algunes coses que ens han passat ja per aquí. Què el disfruteu !!!

5º Crònica: La família

2008-10-06T10:02:00.001-07:00

Divuit dies d'Erasmus i, llògicament, ja hi ha gent amb la que et juntes més i gent amb la que menys. A moltes de les fotos apareix gent de la que encara no us he parlat i, encara que per a molts de vosaltres això no vindrà al cas, per a mi sí.

De les persones amb les que passo més temps i de qui ja us n'he parlat és l'Esteve, el meu company d'habitació. Ell és el "Godfather" del grupet (més que res per l'edat, 27 anyets) i sempre és l'últim en arrencar quan sortim de festa per les nits. Estudia telecomunicacions a valència i ha vingut aquí a fer assignatures. Ja us puc assegurar que no està gaire estressat.

La majoria del temps se'l passa fent horaris de classe, parlant per l'skype amb la nòvia i la família i dormint. Malgrat tot, és fàcil de convencer i normalment sempre acaba de festa amb nosaltres. Precisament aquest divendres nit vam acabar de rebot (amb el Carles i el Vicent) a una discoteca molt xula de cinc plantes (Karlovy Lazne) situada al Pont de Carles i, pensant-nos que només fariem una "pivo" al pub del block 11, no es va emportar roba d'abric suficient i ara està amb mal de gola.
Encara que ell digui que el poso pels terres (que potser si :P) li tinc molt d'apreci i segur que el trobaré a faltar un munt quan tot això s'acabi (i ell a mi també), el que passa és que m'agrada fer-li putadetes, sempre amb carinyo.

La discoteca està força bé, cada planta un ambient (menys la més alta, que és de chill-out i és més apropiada per quan has lligat i vols anar a algun lloc a fer feina, tota plena de sofàs): les dos primeres de tralla, la tercera popera, la quarta de hip-hop i la cinquena chill-out. Al principi vam voltar per tota ella per veure-la sencera i al final vam passar tota la nit a la quarta planta, a disfrutar una mica dels "balls autòctons" que ens oferien :P

En Carles, valencià i de 22 anyets (gràcies per la teva pròpia aportació, la teva edat queda actualitzada) estudia informàtica i està fent assignatures i el PFC. Va arribar una mica més tard que nosaltres però va valer la pena. Es va destapar una nit fent una cervesa al pub 11 quan va començar a explicar acudits sense parar. El més graciós de tot és que ell era el primer en riure, quasi no podia acabar-los. Li encanta anar a visitar la ciutat i fer coses, mai s'està quiet, i sempre ens està picant a l'habitació per veure que fem i proposant-nos coses. El millor de tot, és culé, i té fins i tot la samarreta del messi autèntica.
Aquí hem fet un equipet de futbol i ell juga amb mi, juntament amb dos espanyols més, Juanpe i Félix) i el porter que és italià, el Luca. De moment no hem perdut cap partit...de moment. Més endavant ja faré una crònica dedicada a l'equip.

Encara que la seva habitació està al mateix block que nosaltres, la té a la planta baixa i de moment viu amb el Joan, que viu a la mateixa planta que l'Esteve i jo, ja que el seu company legal encara no ha arribat. En resum, ha resultat ser un tio de puta mare que no pot faltar a cap esdeveniment (tan diurn com nocturn).

Amb el Juan comencem la saga de topògrafs valencians (tots ells també fixes a l'hora de sortir). 25 anys, casat, del valència i que per fi ja té projecte, conjuntament amb el Vicent. Faran un estudi del castell de Praga, que es veu que està una mica cascat ja, cosa que té molt bona pinta. És molt bona gent, sempre disposat a ajudar als altres, fet que implica que el Vicent també ajuda, ja entendreu per que.
A les nits passa de zero a cent en dos segons, però sempre de bon rollo. És la ostia (ja heu vist les fotos del hip-hop). Juga a tenis i ha sigut ATP, i quan juga a futbol contra nosaltres és el típic que no para de correr en tot el partit. La nit de la discoteca no va poder venir perquè tenia un altre compromís.

En Joan és més jovenet, és el que l'acompanya a la foto anterior, i ha vingut a fer assignatures i PFC com el Carles. Ell, legalment, és veí nostre (habitació 504) i company d'habitació del Carles. Li encanta embrutar-se la roba per les nits. Té una mena de màgia per convertir els seus pantalons i bambes blanques en negres.
Juntament amb el Juan formen la nostra parella enemiga del futbolín (els altres dos som l'Esteve i jo). Tenim una mena de pique entre nosaltres quan juguem ja que, si perds un partit sense marcar un gol, has de pasar per sota del fubolín, cosa que va importar ell. Sempre que sona la paraula derbi ens liem a futbatas. La veritat és que en sap molt i costa molt guanyar-los (ho dic perquè també té blog i no vull ofendre'l).
El millor d'en Joan és la seva veina, la Mikaela, una noia eslovaka perfecte, que estudia física nuclear (mira que tinc tema per entrar-li, eh!). És simpàtica però no dóna peu a res. Serà cosa de cultura. Aquell parell van provant cosetes i poc a poc (o espai com diuen els valencians) se la van guanyant. Ànims cracks!!

I amb el Vicent tanquem la saga de topògrafs homes. 24 anys, també amb parella, ha vingut a fer assignatures i PFC. Sembla el més tranquilet de tots però amaga un dimoni a dintre. Es relaciona amb tothom, sobretot per les nits. Com al Carles, també li agrada moures per la ciutat i visitar coses, així com fer fotos. Ell i en Juan sempre van junts així que, si el busques, pregunta pel Juan i vice versa. Tots dos comparteixen habitació al block 11.
L'altre dia es va organitar un "bigbottle" al seu passadís i des de llavors han d'ensenyar el carnet de resident per poder entrar del follón que es va liar. D'altra banda, tenen el pub 11 al costat de casa i quasi no han de pasar fred per tornar després per la nit. I és l'únic que fuma de tots ells, que ja em començava a sentir una mica malament per fer-ho (com si la salut no fos important, no?).

L'Amparo també és topògrafa i va venir amb tots aquests. Viu al block 2 i aquests dies la seva parella ha vingut a visitar-la. Juntament amb la Mari feien una parelleta graciosa, el que passa que la Mari només va estar aquí uns dies, ja que ella, originalment, havia d'anar a una altra residència, però com que van arribar abans va estar per aquí.
La nit de la discoteca ens vam topar amb un grupet de turistes xinesos i una de les noies era clavada a ella. Què còmic!! Els hi vam demanar que es fessin una foto juntes, i fins i tots ells van treure les càmeres (un dels nois va treure càmera i mòbil amb càmera, espectacular).

4º Crònica: Elles

2008-10-02T05:29:00.000-07:00

Si d'alguna cosa maca de la República Txeca s'ha de parlar i encara no ho he fet és de les dones. Ahir el ISC (International Student Club) ens va montar una festa Erasmus en un bar musical no gaire lluny d'aquí, a prop del riu, i vaig considerar que seria una bona ocasió per començar a fer fotos de les tant parlades dones de per aquí. La festa era per a estudiants de la uni, però la majoria d'alumnes són txecs, així que no patiu que hi trobareu representació femenina autòctona, i de pas aprofito i repasem altres països del continent.

Nota: algunes noies no van voler sortir soles a les fotos així que algú de nosaltres vam tenir que acompanyar-les (oi si, quin problema, no?)

República Txeca

Alemània

Portugal

França

Xina + Rep. Txeca

Espanya

I com sempre, no pot faltar-hi una foto de grup. I com que tothom sempre vol sortir-hi, en vaig tenir que fer una segona, però si us hi fixeu, certes persones miren cap a baix en aquesta. Resulta que el person que veieu a la primera foto a la cantonada inferior esquerra es va recolzar (qui diu recolzar diu deixar-se caure) sobre el Juan (just a la seva dreta) i van acabar caient tots dos, per això ja no surten a la segona foto i la majoria s'estan partint.

3º Crònica: Quan el sol s'amaga...

2008-09-29T09:50:00.000-07:00

Per aquestes dates, cap allà les 6, 7 de la tarda ja és completament fosc i Praga pateix un canvi significatiu. A més a més de la bellesa que ja haureu vist, els txecs tenen molta gràcia per il·luminar els edificis i carrers de la ciutat, sobretot del centre. Així que quan menys t'ho esperes ja estàs passejant per la ciutat de nit i et sembla que no reconeguis els carrers.

Total, que quan es fa de nit a tots ens agrada sortir, i Strahov és el primer lloc per anar a prendre alguna copa (qui diu copa diu cervesa). Primer caldria dir que aquí a la República Txeca la cervesa és més barata que l'aigua (costa de creure). Estem parlant de que al supermercat pots comprar botelles de mig litre (les de 20 i 33cl no existeixen) per 30, 40 cèntims d'euro.

Aquí a la residència hi han 4 pubs de diferents estils: un de hip-hop (al block 1), un de rock (al block 10), un que posen música de tota mena i que està ple de futbolins i taules de billars (al block 11) i la pizzeria-discoteca (block 8).

Al primer de tots hi vam anar una nit quan tornavem de festa d'una discoteca del centre, cap allà les 5:30, i la veritat és que gràcies als Juanes (Joan i Juan, valencians i molt bona gent) vam riure força. Els animals es van posar a ballar a lo hiphopero (un amb la caputxa posada i l'altre amb la samarreta per sobre el cap) en mig del bareto ple de txecs del mateix estil; jo pensava que no en sortiem vius, però feta la birra i sense incidències vam marxar i cap a dormir.

Al segon hi vam anar una tarda-nit a prendre una birra i també va estar força bé. Tenien una diana per allà enmig i vam organitzar un "Cricket" entre 10 persones, de manera que vam estar entretinguts tota la nit.
El tercer i millor de tots ells és el pub del block 11. És molt gran, amb sofàs, futbolins (que per cert els futbolins d'aquí són diferents; recorden als de joguina nostres) i taules de billar. La cervesa (gerra de 0.5L of course) no arriba a l'euro i és on passem més estona quan estem per aquí. Últimament, i això va ser idea del Joan, quan en una partida algun equip marca zero gols, es veuen obligats a passar per sota el futbolín. L'Esteve, el meu company, en va perdre una però, com que és grandot i no cabia, es va veure obligat a passar per sota la taula de billar.

La pizzeria no és res més que una pizzeria però és que hi ha una sala adjunta on, la primera nit que hi vam anar a sopar, hi havia muntat un fiestón d'ska-reggea i estava ple d'skins que van estar des de les 7 de la tarda fins la 1 de la matinada bebent cervesa i ballant sense parar. Malgrat semblar tot el contrari, hi va haver molt bon rollo.

De sopars per la ciutat ja n'hem fet uns quants, però sopar pel centre pica bastant, així que intentem fer-ho per les rodalies. El mateix dia que vam anar de visita pel barri jueu vam acabar sopant a un restaurant que oferien menjar típic de la regió (Bohèmia) i no me'n vaig poder estar de provar el conill, encara que la resta de menjars també eren molt bons. Ademés vam aconseguir que ens fessin uns postres especials (crep amb gelat de xocolata i fruita) molt bé de preu. Al final el sopar ens va sortir per 12 euros per barba.
De moment només hem anat a una discoteca. Abans, però, vam anar a fer una copa a un pub molt gran i barat i que tenien Skape de música de fons. El pla d'aquella nit era acabar a una discoteca a prop del pont de Carles de 5 plantes, que es veu que està molt bé, però no sé perquè vam acabar a una altra. Però ens ho vam passar genial, i a sobre no es pagava entrada.
Allà vam provar per primera vegada el "becherovka", que es serveix en chupitos i es podria comparar a un orujo d'herbes però més fort, fins que t'hi acostumes.

2º Crònica: La Praga de postal

2008-09-28T06:05:00.000-07:00

Ara ja fa una setmana des del primer mail que us vaig enviar, i us enganyaria si us digues que no he visitat Praga, encara que queden moltes coses per veure.

Comencaré parlant-vos de la Praga de dia. Amb la següent crònica ja us parlaré de la Praga de nit que, festes a part, molts diuen que és més maca i tot. Realment la ciutat és preciosa, concretament el centre. No és gaire gran i es pot visitar amb un dia, però cada carrer, cada plaça, i cada edifici són preciosos.Per situar-vos en context, nosaltres vivim a la residència localitzada a Strahov, que és una muntanyeta com Montjuïc però més petitona, com un turonet. Així que, per anar al centre o als voltants, sempre hem d'agafar el bus o el funicular, que és com el cremallera de Núria. El metro no arriba tant amunt, però per mouret va fantàstic. Si us fixeu en aquest plànol de la ciutat, la residència són aquests blocs que queden a sobre de l'escut de Praga, a l'esquerra, envoltat per un bosc, i el centre queda a la dreta del riu.
La primera visita ha sigut el barri jueu. No sé si ho sabieu però Praga també va rebre una forta influència dels Nazis. Molt sovint pots veure skins anti-feixistes i enganxines de la mateixa ideologia enganxades per tot arreu. Es veu que un cop a l'any, skins nazis alemans venen aquí a Praga i es lien uns pollos de mucho cuidao. Ens han recomanat no sortir per la ciutat aquests dies, encara que el txecs de per si ja són perillosos. Un noi de madrid que es diu Nico ja va tenir un petit incident quan anava als lavabos d'un pub i es va creuar amb un armari amb potes i se li va a posar a cridar per, finalment, acabar llençant-li un got al cap. Sort que els seus amics el van parar a temps i el got no va sortir de la seva mà.De camí també hem visitat edificis preciosos com l'auditori Rudolfinum i l'Òpera de Praga. Aquí hi ha molta tradició de música clàssica. El primer dia, L'esteve (el meu company d'habitació) ja hi va anar per veure l'orquestra de valència i diu que li va agradar molt l'edifici per dintre també, ques és com un Liceu.
Com en totes les grans capitals europees, sempre et trobes amb Zaras, H&Ms, Benettons, Sephoras, etc. Que per cert, ja m'he comprat un gorro pel cap i una bufanda per quan, més endavant, arribi el fred i estar preparat. La roba no és més cara que a allà.

Passada l'Òpera vam trobar una exhibició de capotes de mini que hi havia en mig d'un dels carrers del centre. Segur que al Marco li hagués encancat.

Per acabar, us parlo del mític castell que hi ha a prop de la residència i que és gegant. Està envoltat per una muralla i a dintre mateix dels seus dominis hi ha la catedràl. És com una ciutat en miniatura. Jo encara no he pogut visitar-lo però us adjunto fotos de gent que si que hi ha anat i així podreu veure'l i les vistes que ofereix.

Com a curiositats de la ciutat, us n'explico dues:

A Praga se li diu la ciutat de les cent torres. Al llarg de la història han arribat a construir-ne unes 500, però actualment ja només en queden unes 100. Són totes quasi iguals i per un modest preu es poden visitar.
Com ja heu vist, hi ha un riu que atravessa tota la ciutat. Antigament només hi havia un pont per creuar de banda a banda, el famós Pont de Carles, i s'havia de pagar per poder passar-hi. Avui en dia n'hi ha uns dinou, però realment no són comparables a l'anterior. És llarguíssim, molt ample i molt transitat (per persones). Hi han fins i tot persones que fan exhibicions com els persons de les rambles.

1º Crònica: Strahov és "Sona"

2008-09-28T05:31:00.000-07:00

Avui ja és el segon dia aquí a Praga però, en realitat, només en fa un que tinc internet, però no vaig tenir molt de temps lliure per posar-me a escriure correus, digueu-li papeleo, festa, etc.

Diuen que la primera impressió és la més important i la que m'he emportat jo de la residència és aquesta: Strahov és del pal Sona (Prison Break) exceptuant la gent que hi viu. Hi han 11 blocks de residència, i jo estic en el número 4. Ja de fora veus uns edificis que no es troben ni a Cuba (finestres trencades, parets sense pintura, cables d'antenes penjant per les parets), però llavors arribes a la recepció del block i que et trobes? una rossa d'ulls blaus espectacular (casualment el block 4 és l'unic amb una noia jove i guapa) i un vell que fa de recepcionista i que no s'aguanta els pets (evidentment cap dels dos parlen anglès), encara que per la nit pots trobar una pureta amb aires de yonki que no para de fumar a la recepció (i això que no es pot fumar en tot el block). També hi han informàtics intal·lats pel block que se n'encarreguen de la connexió a internet, un administrador i, el que jo crec que té més carisma de tot el block, la casera. La nostra en concret és un autèntic putón berbenero (pits gegants, rubia de pote, ungles llargues i pintades amb flors, minifaldilla i la seva habitació està plena de plantes ronyoses); se n'encarrega dels pagaments i, per descomptat, tampoc té ni puta idea d'anglès (sort del buddy).

Just després d'entrar et topes amb un passadís bastant llarg i tot ple de portes que semblen congeladors si no fos perquè són de fusta pintades de blanc (sembla que estiguis en una morgue). I així són totes les plantes, exàctament iguals, amb 6 dutxes per planta (3 a cada extrem del passadís) i lavabos (tan els lavabos com les dutxes són mixtes; ah, i el paper higiènic l'has de comprar en algún supermercat, però la veritat és que tot és molt barat aquí). Hi havien rumors de que aquí es feien servir les "3 conchas". Per si això fos poc, la calefacció no funciona. El buddy (ja us parlaré d'ell) té la teoria de que els radiadors encara no funcionen perquè no fa massa fred (i uns collons que no).

Jo visc a la cinquena planta, la més alta de totes. Aventatges? segurament no m'entraran per la finestra a robar-me. Desventatges? la pateada que he de fer cada vegada per pujar a l'habitació quan surto (hi ha ascensor, però us penseu que funciona?). Bé, les habitacions (per dues persones) són rectangulars amb un llit per persona, una taula per persona, una cadira per persona, un armari a compartir i si tens sort pots trobar estanteries. N'hi han de pintades de salmó, verd fastuc, blau cel...la nostra és blanca i plena de forats de bala (suposu que antigament hi haurien estanteries). El meu company d'habitació es diu Esteve i és un noi valencià molt maco, però es que està ple de valencians. Avui ja han arribat bastants espanyols més (sóm la majoria dels erasmus) i sembla que això comença a agafar color. De catalans també n'hi han bastants.

A més, a cada block hi ha gimnàs (jaaaaaaaa, és una saleta amb 5 màquines), servei de rentadores i secadores (jaaaaaaaaaaa, has de pagar per una hora de servei i has de comprar-te el detergent i suavitzant) i pots demanar una plantxa. I fins aquí els serveis de la residència. A part dels blocks per dormir també hi han pistes de futbol sala, bàsquet i tenis, un restaurant, bars i pubs, que la veritat és que estan força bé i baratíssims. Això si, s'ha de tenir valor per sortir per la nit perquè fot una rasca de collons. No vull ni saber quan s'acosti l'hivern. En resum, els 90€ per mes comencen a semblar-me cars.