viernes, 21 de noviembre de 2008

7º Crònica: Nation 2 Nation

A Praga cada dia de la setmana es pot sortir de festa. Un cop a la setmana s'organitza el "Nation2Nation", que és una festa d'Erasmus i que cada cop es fa en un local diferent. Aquesta vegada va tocar al Club Kamikaze i va estar molt bé. Aquest local es troba en una de les illes que hi han pel riu. Queda una mica lluny però val la pena anar-hi.

Com a la crònica anterior, aquesta vegada he tornat a fer un video per ensenyar-vos les fotos. Parlen per si soles xD Espero que us agradi.

De moment tot va bé per aquí, el projecte va tirant endavant, encara que de moment queda molt per fer. Aquest dimarts ja vaig tenir la primera pràctica al reactor. Quina emoció!!!! Quan pugui us penjo fotos del reactor perquè el veieu.

Una abraçada a tothom.

martes, 21 de octubre de 2008

6º Crònica: Primer viedo recopilatori

Doncs fa temps que no escric res, però us penjo un video resum que he fet sobre algunes coses que ens han passat ja per aquí. Què el disfruteu !!!


lunes, 6 de octubre de 2008

5º Crònica: La família

Divuit dies d'Erasmus i, llògicament, ja hi ha gent amb la que et juntes més i gent amb la que menys. A moltes de les fotos apareix gent de la que encara no us he parlat i, encara que per a molts de vosaltres això no vindrà al cas, per a mi sí.

De les persones amb les que passo més temps i de qui ja us n'he parlat és l'Esteve, el meu company d'habitació. Ell és el "Godfather" del grupet (més que res per l'edat, 27 anyets) i sempre és l'últim en arrencar quan sortim de festa per les nits. Estudia telecomunicacions a valència i ha vingut aquí a fer assignatures. Ja us puc assegurar que no està gaire estressat.

La majoria del temps se'l passa fent horaris de classe, parlant per l'skype amb la nòvia i la família i dormint. Malgrat tot, és fàcil de convencer i normalment sempre acaba de festa amb nosaltres. Precisament aquest divendres nit vam acabar de rebot (amb el Carles i el Vicent) a una discoteca molt xula de cinc plantes (Karlovy Lazne) situada al Pont de Carles i, pensant-nos que només fariem una "pivo" al pub del block 11, no es va emportar roba d'abric suficient i ara està amb mal de gola.
Encara que ell digui que el poso pels terres (que potser si :P) li tinc molt d'apreci i segur que el trobaré a faltar un munt quan tot això s'acabi (i ell a mi també), el que passa és que m'agrada fer-li putadetes, sempre amb carinyo.

La discoteca està força bé, cada planta un ambient (menys la més alta, que és de chill-out i és més apropiada per quan has lligat i vols anar a algun lloc a fer feina, tota plena de sofàs): les dos primeres de tralla, la tercera popera, la quarta de hip-hop i la cinquena chill-out. Al principi vam voltar per tota ella per veure-la sencera i al final vam passar tota la nit a la quarta planta, a disfrutar una mica dels "balls autòctons" que ens oferien :P

En Carles, valencià i de 22 anyets (gràcies per la teva pròpia aportació, la teva edat queda actualitzada) estudia informàtica i està fent assignatures i el PFC. Va arribar una mica més tard que nosaltres però va valer la pena. Es va destapar una nit fent una cervesa al pub 11 quan va començar a explicar acudits sense parar. El més graciós de tot és que ell era el primer en riure, quasi no podia acabar-los. Li encanta anar a visitar la ciutat i fer coses, mai s'està quiet, i sempre ens està picant a l'habitació per veure que fem i proposant-nos coses. El millor de tot, és culé, i té fins i tot la samarreta del messi autèntica.
Aquí hem fet un equipet de futbol i ell juga amb mi, juntament amb dos espanyols més, Juanpe i Félix) i el porter que és italià, el Luca. De moment no hem perdut cap partit...de moment. Més endavant ja faré una crònica dedicada a l'equip.

Encara que la seva habitació està al mateix block que nosaltres, la té a la planta baixa i de moment viu amb el Joan, que viu a la mateixa planta que l'Esteve i jo, ja que el seu company legal encara no ha arribat. En resum, ha resultat ser un tio de puta mare que no pot faltar a cap esdeveniment (tan diurn com nocturn).

Amb el Juan comencem la saga de topògrafs valencians (tots ells també fixes a l'hora de sortir). 25 anys, casat, del valència i que per fi ja té projecte, conjuntament amb el Vicent. Faran un estudi del castell de Praga, que es veu que està una mica cascat ja, cosa que té molt bona pinta. És molt bona gent, sempre disposat a ajudar als altres, fet que implica que el Vicent també ajuda, ja entendreu per que.
A les nits passa de zero a cent en dos segons, però sempre de bon rollo. És la ostia (ja heu vist les fotos del hip-hop). Juga a tenis i ha sigut ATP, i quan juga a futbol contra nosaltres és el típic que no para de correr en tot el partit. La nit de la discoteca no va poder venir perquè tenia un altre compromís.

En Joan és més jovenet, és el que l'acompanya a la foto anterior, i ha vingut a fer assignatures i PFC com el Carles. Ell, legalment, és veí nostre (habitació 504) i company d'habitació del Carles. Li encanta embrutar-se la roba per les nits. Té una mena de màgia per convertir els seus pantalons i bambes blanques en negres.
Juntament amb el Juan formen la nostra parella enemiga del futbolín (els altres dos som l'Esteve i jo). Tenim una mena de pique entre nosaltres quan juguem ja que, si perds un partit sense marcar un gol, has de pasar per sota del fubolín, cosa que va importar ell. Sempre que sona la paraula derbi ens liem a futbatas. La veritat és que en sap molt i costa molt guanyar-los (ho dic perquè també té blog i no vull ofendre'l).
El millor d'en Joan és la seva veina, la Mikaela, una noia eslovaka perfecte, que estudia física nuclear (mira que tinc tema per entrar-li, eh!). És simpàtica però no dóna peu a res. Serà cosa de cultura. Aquell parell van provant cosetes i poc a poc (o espai com diuen els valencians) se la van guanyant. Ànims cracks!!

I amb el Vicent tanquem la saga de topògrafs homes. 24 anys, també amb parella, ha vingut a fer assignatures i PFC. Sembla el més tranquilet de tots però amaga un dimoni a dintre. Es relaciona amb tothom, sobretot per les nits. Com al Carles, també li agrada moures per la ciutat i visitar coses, així com fer fotos. Ell i en Juan sempre van junts així que, si el busques, pregunta pel Juan i vice versa. Tots dos comparteixen habitació al block 11.
L'altre dia es va organitar un "bigbottle" al seu passadís i des de llavors han d'ensenyar el carnet de resident per poder entrar del follón que es va liar. D'altra banda, tenen el pub 11 al costat de casa i quasi no han de pasar fred per tornar després per la nit. I és l'únic que fuma de tots ells, que ja em començava a sentir una mica malament per fer-ho (com si la salut no fos important, no?).

L'Amparo també és topògrafa i va venir amb tots aquests. Viu al block 2 i aquests dies la seva parella ha vingut a visitar-la. Juntament amb la Mari feien una parelleta graciosa, el que passa que la Mari només va estar aquí uns dies, ja que ella, originalment, havia d'anar a una altra residència, però com que van arribar abans va estar per aquí.
La nit de la discoteca ens vam topar amb un grupet de turistes xinesos i una de les noies era clavada a ella. Què còmic!! Els hi vam demanar que es fessin una foto juntes, i fins i tots ells van treure les càmeres (un dels nois va treure càmera i mòbil amb càmera, espectacular).

jueves, 2 de octubre de 2008

4º Crònica: Elles

Si d'alguna cosa maca de la República Txeca s'ha de parlar i encara no ho he fet és de les dones. Ahir el ISC (International Student Club) ens va montar una festa Erasmus en un bar musical no gaire lluny d'aquí, a prop del riu, i vaig considerar que seria una bona ocasió per començar a fer fotos de les tant parlades dones de per aquí. La festa era per a estudiants de la uni, però la majoria d'alumnes són txecs, així que no patiu que hi trobareu representació femenina autòctona, i de pas aprofito i repasem altres països del continent.

Nota: algunes noies no van voler sortir soles a les fotos així que algú de nosaltres vam tenir que acompanyar-les (oi si, quin problema, no?)


República Txeca

Alemània

Portugal

França

Xina + Rep. Txeca

Espanya

I com sempre, no pot faltar-hi una foto de grup. I com que tothom sempre vol sortir-hi, en vaig tenir que fer una segona, però si us hi fixeu, certes persones miren cap a baix en aquesta. Resulta que el person que veieu a la primera foto a la cantonada inferior esquerra es va recolzar (qui diu recolzar diu deixar-se caure) sobre el Juan (just a la seva dreta) i van acabar caient tots dos, per això ja no surten a la segona foto i la majoria s'estan partint.