3º Crònica: Quan el sol s'amaga...

Per aquestes dates, cap allà les 6, 7 de la tarda ja és completament fosc i Praga pateix un canvi significatiu. A més a més de la bellesa que ja haureu vist, els txecs tenen molta gràcia per il·luminar els edificis i carrers de la ciutat, sobretot del centre. Així que quan menys t'ho esperes ja estàs passejant per la ciutat de nit i et sembla que no reconeguis els carrers.

Total, que quan es fa de nit a tots ens agrada sortir, i Strahov és el primer lloc per anar a prendre alguna copa (qui diu copa diu cervesa). Primer caldria dir que aquí a la República Txeca la cervesa és més barata que l'aigua (costa de creure). Estem parlant de que al supermercat pots comprar botelles de mig litre (les de 20 i 33cl no existeixen) per 30, 40 cèntims d'euro.

Aquí a la residència hi han 4 pubs de diferents estils: un de hip-hop (al block 1), un de rock (al block 10), un que posen música de tota mena i que està ple de futbolins i taules de billars (al block 11) i la pizzeria-discoteca (block 8).

Al primer de tots hi vam anar una nit quan tornavem de festa d'una discoteca del centre, cap allà les 5:30, i la veritat és que gràcies als Juanes (Joan i Juan, valencians i molt bona gent) vam riure força. Els animals es van posar a ballar a lo hiphopero (un amb la caputxa posada i l'altre amb la samarreta per sobre el cap) en mig del bareto ple de txecs del mateix estil; jo pensava que no en sortiem vius, però feta la birra i sense incidències vam marxar i cap a dormir.

Al segon hi vam anar una tarda-nit a prendre una birra i també va estar força bé. Tenien una diana per allà enmig i vam organitzar un "Cricket" entre 10 persones, de manera que vam estar entretinguts tota la nit.
El tercer i millor de tots ells és el pub del block 11. És molt gran, amb sofàs, futbolins (que per cert els futbolins d'aquí són diferents; recorden als de joguina nostres) i taules de billar. La cervesa (gerra de 0.5L of course) no arriba a l'euro i és on passem més estona quan estem per aquí. Últimament, i això va ser idea del Joan, quan en una partida algun equip marca zero gols, es veuen obligats a passar per sota el futbolín. L'Esteve, el meu company, en va perdre una però, com que és grandot i no cabia, es va veure obligat a passar per sota la taula de billar.

La pizzeria no és res més que una pizzeria però és que hi ha una sala adjunta on, la primera nit que hi vam anar a sopar, hi havia muntat un fiestón d'ska-reggea i estava ple d'skins que van estar des de les 7 de la tarda fins la 1 de la matinada bebent cervesa i ballant sense parar. Malgrat semblar tot el contrari, hi va haver molt bon rollo.

De sopars per la ciutat ja n'hem fet uns quants, però sopar pel centre pica bastant, així que intentem fer-ho per les rodalies. El mateix dia que vam anar de visita pel barri jueu vam acabar sopant a un restaurant que oferien menjar típic de la regió (Bohèmia) i no me'n vaig poder estar de provar el conill, encara que la resta de menjars també eren molt bons. Ademés vam aconseguir que ens fessin uns postres especials (crep amb gelat de xocolata i fruita) molt bé de preu. Al final el sopar ens va sortir per 12 euros per barba.
De moment només hem anat a una discoteca. Abans, però, vam anar a fer una copa a un pub molt gran i barat i que tenien Skape de música de fons. El pla d'aquella nit era acabar a una discoteca a prop del pont de Carles de 5 plantes, que es veu que està molt bé, però no sé perquè vam acabar a una altra. Però ens ho vam passar genial, i a sobre no es pagava entrada.
Allà vam provar per primera vegada el "becherovka", que es serveix en chupitos i es podria comparar a un orujo d'herbes però més fort, fins que t'hi acostumes.

2º Crònica: La Praga de postal

Ara ja fa una setmana des del primer mail que us vaig enviar, i us enganyaria si us digues que no he visitat Praga, encara que queden moltes coses per veure.

Comencaré parlant-vos de la Praga de dia. Amb la següent crònica ja us parlaré de la Praga de nit que, festes a part, molts diuen que és més maca i tot. Realment la ciutat és preciosa, concretament el centre. No és gaire gran i es pot visitar amb un dia, però cada carrer, cada plaça, i cada edifici són preciosos.Per situar-vos en context, nosaltres vivim a la residència localitzada a Strahov, que és una muntanyeta com Montjuïc però més petitona, com un turonet. Així que, per anar al centre o als voltants, sempre hem d'agafar el bus o el funicular, que és com el cremallera de Núria. El metro no arriba tant amunt, però per mouret va fantàstic. Si us fixeu en aquest plànol de la ciutat, la residència són aquests blocs que queden a sobre de l'escut de Praga, a l'esquerra, envoltat per un bosc, i el centre queda a la dreta del riu.
La primera visita ha sigut el barri jueu. No sé si ho sabieu però Praga també va rebre una forta influència dels Nazis. Molt sovint pots veure skins anti-feixistes i enganxines de la mateixa ideologia enganxades per tot arreu. Es veu que un cop a l'any, skins nazis alemans venen aquí a Praga i es lien uns pollos de mucho cuidao. Ens han recomanat no sortir per la ciutat aquests dies, encara que el txecs de per si ja són perillosos. Un noi de madrid que es diu Nico ja va tenir un petit incident quan anava als lavabos d'un pub i es va creuar amb un armari amb potes i se li va a posar a cridar per, finalment, acabar llençant-li un got al cap. Sort que els seus amics el van parar a temps i el got no va sortir de la seva mà.De camí també hem visitat edificis preciosos com l'auditori Rudolfinum i l'Òpera de Praga. Aquí hi ha molta tradició de música clàssica. El primer dia, L'esteve (el meu company d'habitació) ja hi va anar per veure l'orquestra de valència i diu que li va agradar molt l'edifici per dintre també, ques és com un Liceu.
Com en totes les grans capitals europees, sempre et trobes amb Zaras, H&Ms, Benettons, Sephoras, etc. Que per cert, ja m'he comprat un gorro pel cap i una bufanda per quan, més endavant, arribi el fred i estar preparat. La roba no és més cara que a allà.

Passada l'Òpera vam trobar una exhibició de capotes de mini que hi havia en mig d'un dels carrers del centre. Segur que al Marco li hagués encancat.

Per acabar, us parlo del mític castell que hi ha a prop de la residència i que és gegant. Està envoltat per una muralla i a dintre mateix dels seus dominis hi ha la catedràl. És com una ciutat en miniatura. Jo encara no he pogut visitar-lo però us adjunto fotos de gent que si que hi ha anat i així podreu veure'l i les vistes que ofereix.

Com a curiositats de la ciutat, us n'explico dues:

1. A Praga se li diu la ciutat de les cent torres. Al llarg de la història han arribat a construir-ne unes 500, però actualment ja només en queden unes 100. Són totes quasi iguals i per un modest preu es poden visitar.
2. Com ja heu vist, hi ha un riu que atravessa tota la ciutat. Antigament només hi havia un pont per creuar de banda a banda, el famós Pont de Carles, i s'havia de pagar per poder passar-hi. Avui en dia n'hi ha uns dinou, però realment no són comparables a l'anterior. És llarguíssim, molt ample i molt transitat (per persones). Hi han fins i tot persones que fan exhibicions com els persons de les rambles.

1º Crònica: Strahov és "Sona"

Avui ja és el segon dia aquí a Praga però, en realitat, només en fa un que tinc internet, però no vaig tenir molt de temps lliure per posar-me a escriure correus, digueu-li papeleo, festa, etc.

Diuen que la primera impressió és la més important i la que m'he emportat jo de la residència és aquesta: Strahov és del pal Sona (Prison Break) exceptuant la gent que hi viu. Hi han 11 blocks de residència, i jo estic en el número 4. Ja de fora veus uns edificis que no es troben ni a Cuba (finestres trencades, parets sense pintura, cables d'antenes penjant per les parets), però llavors arribes a la recepció del block i que et trobes? una rossa d'ulls blaus espectacular (casualment el block 4 és l'unic amb una noia jove i guapa) i un vell que fa de recepcionista i que no s'aguanta els pets (evidentment cap dels dos parlen anglès), encara que per la nit pots trobar una pureta amb aires de yonki que no para de fumar a la recepció (i això que no es pot fumar en tot el block). També hi han informàtics intal·lats pel block que se n'encarreguen de la connexió a internet, un administrador i, el que jo crec que té més carisma de tot el block, la casera. La nostra en concret és un autèntic putón berbenero (pits gegants, rubia de pote, ungles llargues i pintades amb flors, minifaldilla i la seva habitació està plena de plantes ronyoses); se n'encarrega dels pagaments i, per descomptat, tampoc té ni puta idea d'anglès (sort del buddy).

Just després d'entrar et topes amb un passadís bastant llarg i tot ple de portes que semblen congeladors si no fos perquè són de fusta pintades de blanc (sembla que estiguis en una morgue). I així són totes les plantes, exàctament iguals, amb 6 dutxes per planta (3 a cada extrem del passadís) i lavabos (tan els lavabos com les dutxes són mixtes; ah, i el paper higiènic l'has de comprar en algún supermercat, però la veritat és que tot és molt barat aquí). Hi havien rumors de que aquí es feien servir les "3 conchas". Per si això fos poc, la calefacció no funciona. El buddy (ja us parlaré d'ell) té la teoria de que els radiadors encara no funcionen perquè no fa massa fred (i uns collons que no).

Jo visc a la cinquena planta, la més alta de totes. Aventatges? segurament no m'entraran per la finestra a robar-me. Desventatges? la pateada que he de fer cada vegada per pujar a l'habitació quan surto (hi ha ascensor, però us penseu que funciona?). Bé, les habitacions (per dues persones) són rectangulars amb un llit per persona, una taula per persona, una cadira per persona, un armari a compartir i si tens sort pots trobar estanteries. N'hi han de pintades de salmó, verd fastuc, blau cel...la nostra és blanca i plena de forats de bala (suposu que antigament hi haurien estanteries). El meu company d'habitació es diu Esteve i és un noi valencià molt maco, però es que està ple de valencians. Avui ja han arribat bastants espanyols més (sóm la majoria dels erasmus) i sembla que això comença a agafar color. De catalans també n'hi han bastants.

A més, a cada block hi ha gimnàs (jaaaaaaaa, és una saleta amb 5 màquines), servei de rentadores i secadores (jaaaaaaaaaaa, has de pagar per una hora de servei i has de comprar-te el detergent i suavitzant) i pots demanar una plantxa. I fins aquí els serveis de la residència. A part dels blocks per dormir també hi han pistes de futbol sala, bàsquet i tenis, un restaurant, bars i pubs, que la veritat és que estan força bé i baratíssims. Això si, s'ha de tenir valor per sortir per la nit perquè fot una rasca de collons. No vull ni saber quan s'acosti l'hivern. En resum, els 90€ per mes comencen a semblar-me cars.