1º Crònica: Strahov és "Sona"

Avui ja és el segon dia aquí a Praga però, en realitat, només en fa un que tinc internet, però no vaig tenir molt de temps lliure per posar-me a escriure correus, digueu-li papeleo, festa, etc.

Diuen que la primera impressió és la més important i la que m'he emportat jo de la residència és aquesta: Strahov és del pal Sona (Prison Break) exceptuant la gent que hi viu. Hi han 11 blocks de residència, i jo estic en el número 4. Ja de fora veus uns edificis que no es troben ni a Cuba (finestres trencades, parets sense pintura, cables d'antenes penjant per les parets), però llavors arribes a la recepció del block i que et trobes? una rossa d'ulls blaus espectacular (casualment el block 4 és l'unic amb una noia jove i guapa) i un vell que fa de recepcionista i que no s'aguanta els pets (evidentment cap dels dos parlen anglès), encara que per la nit pots trobar una pureta amb aires de yonki que no para de fumar a la recepció (i això que no es pot fumar en tot el block). També hi han informàtics intal·lats pel block que se n'encarreguen de la connexió a internet, un administrador i, el que jo crec que té més carisma de tot el block, la casera. La nostra en concret és un autèntic putón berbenero (pits gegants, rubia de pote, ungles llargues i pintades amb flors, minifaldilla i la seva habitació està plena de plantes ronyoses); se n'encarrega dels pagaments i, per descomptat, tampoc té ni puta idea d'anglès (sort del buddy).

Just després d'entrar et topes amb un passadís bastant llarg i tot ple de portes que semblen congeladors si no fos perquè són de fusta pintades de blanc (sembla que estiguis en una morgue). I així són totes les plantes, exàctament iguals, amb 6 dutxes per planta (3 a cada extrem del passadís) i lavabos (tan els lavabos com les dutxes són mixtes; ah, i el paper higiènic l'has de comprar en algún supermercat, però la veritat és que tot és molt barat aquí). Hi havien rumors de que aquí es feien servir les "3 conchas". Per si això fos poc, la calefacció no funciona. El buddy (ja us parlaré d'ell) té la teoria de que els radiadors encara no funcionen perquè no fa massa fred (i uns collons que no).

Jo visc a la cinquena planta, la més alta de totes. Aventatges? segurament no m'entraran per la finestra a robar-me. Desventatges? la pateada que he de fer cada vegada per pujar a l'habitació quan surto (hi ha ascensor, però us penseu que funciona?). Bé, les habitacions (per dues persones) són rectangulars amb un llit per persona, una taula per persona, una cadira per persona, un armari a compartir i si tens sort pots trobar estanteries. N'hi han de pintades de salmó, verd fastuc, blau cel...la nostra és blanca i plena de forats de bala (suposu que antigament hi haurien estanteries). El meu company d'habitació es diu Esteve i és un noi valencià molt maco, però es que està ple de valencians. Avui ja han arribat bastants espanyols més (sóm la majoria dels erasmus) i sembla que això comença a agafar color. De catalans també n'hi han bastants.

A més, a cada block hi ha gimnàs (jaaaaaaaa, és una saleta amb 5 màquines), servei de rentadores i secadores (jaaaaaaaaaaa, has de pagar per una hora de servei i has de comprar-te el detergent i suavitzant) i pots demanar una plantxa. I fins aquí els serveis de la residència. A part dels blocks per dormir també hi han pistes de futbol sala, bàsquet i tenis, un restaurant, bars i pubs, que la veritat és que estan força bé i baratíssims. Això si, s'ha de tenir valor per sortir per la nit perquè fot una rasca de collons. No vull ni saber quan s'acosti l'hivern. En resum, els 90€ per mes comencen a semblar-me cars.