2º Crònica: La Praga de postal

Ara ja fa una setmana des del primer mail que us vaig enviar, i us enganyaria si us digues que no he visitat Praga, encara que queden moltes coses per veure.

Comencaré parlant-vos de la Praga de dia. Amb la següent crònica ja us parlaré de la Praga de nit que, festes a part, molts diuen que és més maca i tot. Realment la ciutat és preciosa, concretament el centre. No és gaire gran i es pot visitar amb un dia, però cada carrer, cada plaça, i cada edifici són preciosos.Per situar-vos en context, nosaltres vivim a la residència localitzada a Strahov, que és una muntanyeta com Montjuïc però més petitona, com un turonet. Així que, per anar al centre o als voltants, sempre hem d'agafar el bus o el funicular, que és com el cremallera de Núria. El metro no arriba tant amunt, però per mouret va fantàstic. Si us fixeu en aquest plànol de la ciutat, la residència són aquests blocs que queden a sobre de l'escut de Praga, a l'esquerra, envoltat per un bosc, i el centre queda a la dreta del riu.
La primera visita ha sigut el barri jueu. No sé si ho sabieu però Praga també va rebre una forta influència dels Nazis. Molt sovint pots veure skins anti-feixistes i enganxines de la mateixa ideologia enganxades per tot arreu. Es veu que un cop a l'any, skins nazis alemans venen aquí a Praga i es lien uns pollos de mucho cuidao. Ens han recomanat no sortir per la ciutat aquests dies, encara que el txecs de per si ja són perillosos. Un noi de madrid que es diu Nico ja va tenir un petit incident quan anava als lavabos d'un pub i es va creuar amb un armari amb potes i se li va a posar a cridar per, finalment, acabar llençant-li un got al cap. Sort que els seus amics el van parar a temps i el got no va sortir de la seva mà.De camí també hem visitat edificis preciosos com l'auditori Rudolfinum i l'Òpera de Praga. Aquí hi ha molta tradició de música clàssica. El primer dia, L'esteve (el meu company d'habitació) ja hi va anar per veure l'orquestra de valència i diu que li va agradar molt l'edifici per dintre també, ques és com un Liceu.
Com en totes les grans capitals europees, sempre et trobes amb Zaras, H&Ms, Benettons, Sephoras, etc. Que per cert, ja m'he comprat un gorro pel cap i una bufanda per quan, més endavant, arribi el fred i estar preparat. La roba no és més cara que a allà.

Passada l'Òpera vam trobar una exhibició de capotes de mini que hi havia en mig d'un dels carrers del centre. Segur que al Marco li hagués encancat.

Per acabar, us parlo del mític castell que hi ha a prop de la residència i que és gegant. Està envoltat per una muralla i a dintre mateix dels seus dominis hi ha la catedràl. És com una ciutat en miniatura. Jo encara no he pogut visitar-lo però us adjunto fotos de gent que si que hi ha anat i així podreu veure'l i les vistes que ofereix.

Com a curiositats de la ciutat, us n'explico dues:

1. A Praga se li diu la ciutat de les cent torres. Al llarg de la història han arribat a construir-ne unes 500, però actualment ja només en queden unes 100. Són totes quasi iguals i per un modest preu es poden visitar.
2. Com ja heu vist, hi ha un riu que atravessa tota la ciutat. Antigament només hi havia un pont per creuar de banda a banda, el famós Pont de Carles, i s'havia de pagar per poder passar-hi. Avui en dia n'hi ha uns dinou, però realment no són comparables a l'anterior. És llarguíssim, molt ample i molt transitat (per persones). Hi han fins i tot persones que fan exhibicions com els persons de les rambles.