3º Crònica: Quan el sol s'amaga...

Per aquestes dates, cap allà les 6, 7 de la tarda ja és completament fosc i Praga pateix un canvi significatiu. A més a més de la bellesa que ja haureu vist, els txecs tenen molta gràcia per il·luminar els edificis i carrers de la ciutat, sobretot del centre. Així que quan menys t'ho esperes ja estàs passejant per la ciutat de nit i et sembla que no reconeguis els carrers.

Total, que quan es fa de nit a tots ens agrada sortir, i Strahov és el primer lloc per anar a prendre alguna copa (qui diu copa diu cervesa). Primer caldria dir que aquí a la República Txeca la cervesa és més barata que l'aigua (costa de creure). Estem parlant de que al supermercat pots comprar botelles de mig litre (les de 20 i 33cl no existeixen) per 30, 40 cèntims d'euro.

Aquí a la residència hi han 4 pubs de diferents estils: un de hip-hop (al block 1), un de rock (al block 10), un que posen música de tota mena i que està ple de futbolins i taules de billars (al block 11) i la pizzeria-discoteca (block 8).

Al primer de tots hi vam anar una nit quan tornavem de festa d'una discoteca del centre, cap allà les 5:30, i la veritat és que gràcies als Juanes (Joan i Juan, valencians i molt bona gent) vam riure força. Els animals es van posar a ballar a lo hiphopero (un amb la caputxa posada i l'altre amb la samarreta per sobre el cap) en mig del bareto ple de txecs del mateix estil; jo pensava que no en sortiem vius, però feta la birra i sense incidències vam marxar i cap a dormir.

Al segon hi vam anar una tarda-nit a prendre una birra i també va estar força bé. Tenien una diana per allà enmig i vam organitzar un "Cricket" entre 10 persones, de manera que vam estar entretinguts tota la nit.
El tercer i millor de tots ells és el pub del block 11. És molt gran, amb sofàs, futbolins (que per cert els futbolins d'aquí són diferents; recorden als de joguina nostres) i taules de billar. La cervesa (gerra de 0.5L of course) no arriba a l'euro i és on passem més estona quan estem per aquí. Últimament, i això va ser idea del Joan, quan en una partida algun equip marca zero gols, es veuen obligats a passar per sota el futbolín. L'Esteve, el meu company, en va perdre una però, com que és grandot i no cabia, es va veure obligat a passar per sota la taula de billar.

La pizzeria no és res més que una pizzeria però és que hi ha una sala adjunta on, la primera nit que hi vam anar a sopar, hi havia muntat un fiestón d'ska-reggea i estava ple d'skins que van estar des de les 7 de la tarda fins la 1 de la matinada bebent cervesa i ballant sense parar. Malgrat semblar tot el contrari, hi va haver molt bon rollo.

De sopars per la ciutat ja n'hem fet uns quants, però sopar pel centre pica bastant, així que intentem fer-ho per les rodalies. El mateix dia que vam anar de visita pel barri jueu vam acabar sopant a un restaurant que oferien menjar típic de la regió (Bohèmia) i no me'n vaig poder estar de provar el conill, encara que la resta de menjars també eren molt bons. Ademés vam aconseguir que ens fessin uns postres especials (crep amb gelat de xocolata i fruita) molt bé de preu. Al final el sopar ens va sortir per 12 euros per barba.
De moment només hem anat a una discoteca. Abans, però, vam anar a fer una copa a un pub molt gran i barat i que tenien Skape de música de fons. El pla d'aquella nit era acabar a una discoteca a prop del pont de Carles de 5 plantes, que es veu que està molt bé, però no sé perquè vam acabar a una altra. Però ens ho vam passar genial, i a sobre no es pagava entrada.
Allà vam provar per primera vegada el "becherovka", que es serveix en chupitos i es podria comparar a un orujo d'herbes però més fort, fins que t'hi acostumes.